El Tractat dels Pirineus, encara
(contra les fronteres interiors).

Parlar de la història recent de la Catalunya Nord és parlar del Tractat
dels Pirineus, que la va separar de la resta de la Nació. És un fet
històric prou conegut. Com en altres casos, no ens volem limitar a un
record històric, sinó també a fer una interpretació dels fets en relació a
l’actualitat i mes quan, aquesta actualitat, continua en bona part la
feina de divisió i destrucció de la Nació Catalana que va començar, pel
que fa a la Catalunya Nord, amb l’esmentat tractat. 

Ens volen fer creure que aquests darrers anys les coses han canviat. Amb
l’arribada a l’Estat Espanyol i al Principat d’una pseudodemocràcia, amb
l’extensió arreu d’Europa d’una suposada unitat política, diuen que els
errors de la història i les seves conseqüències han quedat anul.ats, com
si mai haguessin passat.
Diuen que amb la Unió Europea s’han esborrat fronteres entre els països
que la formen, que ja no hi ha divisió entre el Principat i la Catalunya
Nord… Potser algunes fronteres, més simbòlques que altra cosa, sí han
caigut. Hi ha més acitivitat i col.laboració entre el Nord i el Sud, el
mateix Correllengua n’és un bon exemple. Activitats que cal estendre i
potenciar al llarg de tot l’any. Hi ha, però moltes altres fronteres que
continuen empeus, fermes com sempre. I hi ha fets que ho demostren de tant
en tant.
Un exemple, si es vol petit, però ben significatiu –i ben trist- que la
divisió entre catalans del nord i del sud continua la trobem en els
enfrotaments que cada cert temps veiem entre pagesos catalans de banda i
banda dels Pirineus: cremes o destrosses de fruit del sud que va cap a
Europa, crítiques al Sud per importacions, etc. Els pagesos catalans del
Nord i del Sud enfrontats, quan haurien d’anar a la una perquè el seu
enemic és el mateix: el gran capital internacional que els vol fer
desaparèixer perquè la terra agrícola catalana, la terra que durant segles
ha passat de pares a fills, acabi en mans de multinacionals del sector
agroalimentari.
Un capital internacional que té la seva plasmació política en la Unió
Europea. És per això que el PNAC és moderadament crític amb aquests
referèndums independentistes que fa uns mesos se celebren en algunes
localitats del Principat. Diu el text a consulta que el futur Estat Català
s’ha de constituir “en el si de la Unió Europea”. ¿I per què en el si de
la Unió Europea, quan tots sabem que la Unió Europea és l’Europa del
capital, dels mercaders i de les màfies? Per què, si tots sabem, que
pertànyer a la Unió Europea implica, de facto, acceptar l’OTAN? Per què,
el futur Estat Català, no pot constituir-se en el si d’una Confederació
d’Estats Independents Europeus?
El camí per fer encara és molt. Cal lluitar junts, catalans del nord i del
sud, en tots aquells temes que tenim pendents i que, en la gran majoria de
casos, són els mateixos.
Les conseqüències del Tractat del Pirineus continuen vigents, encara que
s’hagin adaptat als temps moderns i presentin una altra cara.

Partit Nacionalista Català

http://www.terralliure.com/index.php