La població estrangera a Catalunya s’ha multiplicat per 7 els últims 10 anys, ja que dels 181.590 que hi havia el 2000 –el 2,9% de la població total–, s’ha passat a 1.251.505 –un 16,57% del total–. Amb permís de residència, el 2008 n’hi havia 974.743 i el 2008, 214.997. Aquest augment correspon a la suma de l’arribada de més immigrats i també de la regularització de la situació dels que ja eren aquí. Girona és la demarcació amb més estrangers –el 22,05% de la població–, seguida de Tarragona (19,51%), Lleida (18,85%) i Barcelona (15,21%). Per comarques, al capdavant hi ha l’Alt Empordà (28,27%), on hi ha el municipi amb més estrangers, Castelló d’Empúries (49,93%). El principal col·lectiu és el marroquí (19,3% del total), seguit dels romanesos, en un 7,9%.
Catalunya ha augmentat un 17% la població des de principis de segle, que en xifres absolutes vol dir que ha guanyat més d’un milió d’habitants. Aquest percentatge és clarament superior al creixement del 13% del conjunt de l’Estat i encara més alt que el 3% de la UE. Aquest major increment de Catalunya s’atribueix principalment al fenomen migratori, com constaten les dades, ja que mentre que la població de la resta de l’Estat ha augmentat al voltant de 200.000 persones, la d’estrangers ha passat d’uns 180.000 a més d’un milió.
En la dècada dels noranta del segle passat, el nombre d’estrangers es va multiplicar per tres: el 1991 n’hi havia 66.334, que representaven l’1,09% de la població de Catalunya, i l’any 2000 van arribar a 181.590, el 2,9% del total. Però des del 2000 fins a l’any passat la immigració de fora de l’Estat es va disparar i es va multiplicar per set fins arribar a 1.251.505 persones, el 16,57% de la població catalana. La demarcació de Girona és la que el 2009 tenia la proporció més alta d’estrangers empadronats: 166.623, que representen el 22,05% del total de gironins. Després ve Tarragona, amb un 19,51% –158.693 persones–; Lleida, amb un 18,85% –83.287 persones–; i Barcelona, amb un 15,21% i 842.902 persones.
Permís de residència
El nombre d’estrangers a Catalunya amb permís de residència –és a dir, amb una situació regularitzada– era el 2008 de 974.743 persones: 660.254 a la demarcació de Barcelona; 126.455 a la de Girona; 121.288 a la de Tarragona; i 66.746 a Lleida, segons dades de l’Idescat. Per països, el col·lectiu amb més permisos de residència és l’originari del Marroc, amb 230.262, seguit de l’Equador (84.170), Colòmbia (45.379), la Xina (43.395) i Itàlia (39.620).
L’any 2000, la xifra d’estrangers amb permís de residència era de 214.997. Els salt que s’ha produït en els últims anys és la suma del major nombre d’estrangers que han arribat al país i de la regularització de la situació d’altres que ja hi eren.
Per comarques, l’Alt Empordà encapçala el rànquing català de les comarques amb més proporció d’estrangers, ja que gairebé representen un de cada tres habitants, concretament el 28,3%. [Vegeu el gràfic.] Després ve la Segarra, amb el 25,52% de població estrangera; la Val d’Aran, 23,22%; el Baix Empordà, 22,88%; i el Montsià, 22,21%.
El municipi català amb més percentatge d’estrangers també es troba a l’Alt Empordà, i és Castelló d’Empúries, on gairebé un de cada dos habitants és estranger, el 49,93 de la població total. Ve després Guissona (43,46%), Salou (40,26%), Lloret de Mar (39,58%), Ullà (39,27%) i Salt (39,2%). S’ha de tenir en compte que es tracta de municipis en què el perfil socioeconòmic dels estrangers és molt varia molt de l’un a l’altre.
Per mous econòmics
Respecte als motius per immigrar, les estadístiques confirmen que són principalment econòmics: el 40,2% dels estrangers enquestat assegura que han emigrat per millorar la seva qualitat de vida; el 37,5% per trobar una feina millor; el 33,4% ho ha fet per motius familiars, o sigui per reagrupar-se; i un 21,4% per falta de feina.
A partir d’aquí hi ha altres motius minoritaris: motius formatius o educatius (13%), pel cost de la vida (12%), pel clima (9,2%), per canvi de lloc de treball (7,9%) i per raons polítiques (3,4%). Hi ha diferències en els motius en funció de la nacionalitat que tenen a veure amb la situació del país d’origen. Els italians emigren per motius familiars i els bolivians i els marroquins ho fan per millorar de feina.
