(EL PERIODICO)
Les dificultats econòmiques han fet que l’opció de tornar a casa guanyi terreny entre els immigrants. Les oenagés que amb el suport financer del Govern gestionen les ajudes al retorn han constatat que les sol.licituds per acollir-se al Programa de Retorn Voluntari s’han disparat.
De fet, durant els set primers mesos d’aquest any, es va gestionar el retorn de 1.621 estrangers. Uns altres 2.100 es troben en llista d’espera, ja que l’allau de peticions ha esgotat el pressupost destinat a finançar aquests retorns, que era d’1,8 milions d’euros.

CANVI DE PERSPECTIVA
Malgrat que encara falten quatre mesos per acabar-se l’any, aquests més de 3.700 immigrants ja tripliquen els 1.184 estrangers que van sol.licitar l’ajuda el 2007. Una demanda de retorn de 3.700 immigrants pot semblar insignificant en un país on la població d’estrangers va créixer a un ritme d’un milió de persones l’any passat. No obstant, suposa un canvi de tendència clar en la perspectiva d’aquest col.lectiu.
“És cert que la xifra dels que se sumen al programa de retorn ha pujat. Però el que s’ha disparat d’una manera impressionant és el nombre de persones que van a informar-se davant l’eventualitat d’un retorn”, explica una responsable de l’Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migració (ACCEM), una de les organitzacions que gestiona aquestes ajudes.

DEMANDA D’INFORMACIÓ
“Vénen sobretot a preguntar quines són les condicions de l’ajuda per al retorn, quants diners són, com haurien de presentar la sol.licitud…”, assenyala aquesta responsable, que traça el perfil de l’aspirant a retornat: “Sol tractar-se d’una persona que no ha aconseguit regularitzar la seva situació o que s’ha quedat a l’atur i que després d’estar un o uns quants anys a Espanya veu que el seu projecte migratori no tira endavant”.
L’Organització Internacional de les Migracions (OIM), l’organisme que gestiona un nombre més gran d’ajudes al retorn, ja es va quedar sense pressupost al maig després de tramitar 1.000 retorns. Aquesta institució té 1.800 estrangers a l’espera que es rebi una nova dotació pressupostària per tornar als seus països. El delegat de l’OIM a Madrid, Manuel Pombo, va afirmar que “al maig es va esgotar el pressupost, quan el 2007 van sobrar diners

Immigrant que han ratournat al seus països d’origen

(VILAWEB)Vegeu un documental en vídeo de la revista Nature sobre aquest enigmàtic aparell
En aquest breu documental de la revista científica Nature podeu aprendre què és i per a què servia el mecanisme d’Antikythera, un fabulós aparell datat entre l’any 140 aC i l’any 100 aC. Els investigadors creuen que era capaç de calcular tota mena de cicles del sistema solar, com la situació dels planetes coneguts a la Grècia antiga i de predir les eclipsis solars i que fins i tot incloïa un calendari per tal d’avisar quan arribava l’any dels Jocs Olímpics.

Des que es va descobrir el 1901 en un vaixell enfonsat a la vora de l’illa grega d’Antikythera, el mecanisme sempre ha cridat l’atenció a científics i historiadors. D’un bon principi es pensava que es tractava d’alguna mena de calendari i això ja el convertia en un objecte sorprenent, perquè era l’únic aparell conegut amb engranatges anterior al segle XVI. Però un projecte d’investigació recent, amb tècniques de fotografia tridimensional amb raig X, ha permès descobrir que es tracta d’un aparell molt més complex que no es pensava que fins i tot es descriu sovint com el primer ordinador analògic.

Els investigadors han aconseguit trobar inscripcions que eren amagades i fer un model en tres dimensions de l’aparell que s’havia passat dos mil ans sota l’aigua. Es tracta d’un mecanisme extraordinari, compendi dels coneixements astronòmics de l’època, que segons els investigadors segurament es va fabricar a Siracusa, una colònia grega a l’illa de Sicília on tot just mig segle abans havia viscut Arquímides

El Tribunal d’Apel·lació de Versalles ha concedit aquesta tarda la llibertat sota control judicial a l’exterrorista i antiga membre de les Brigades Roges, Marina Petrella
Petrella, actualment ingressada en un hospital psiquiàtric
Petrella va ser condemnada el mes de març del 1992 pel Tribunal del Criminal de Roma a cadena perpètua per haver assassinat un policia. L’exbrigadista vermella es va refugiar a França a començaments dels anys noranta. L’agost de 2007, va ser localitzada i arrestada per la policia francesa.
Només fa tres mesos, el Govern francès va emetre un decret d’extradició l’aplicació del qual està pendent de la decisió del consell d’Estat, institució en la qual la defensa de Petrella ha interposat un recurs per evitar que compleixi condemna a Itàlia

Dos soldats italians patrullen junto a un policia en una estació de ferrocarrils a Roma, aquest matí.
Centenars de militars italians han començat avui a patrullar els carrers i a vigilar objectius sensibles i centres d’immigració a les principals ciutats del país per reforçar la seguretat, mesura que es prolongarà durant sis mesos.
L’operació, batejada amb el nom de Carrers segurs, figura en el pla per millorar la seguretat aprovat pel Govern conservador de Silvio Berlusconi.

El premi Nobel de literatura del 1970 i dissident de l’URSS Aleksandr Soljenitsin va morir ahir a la nit als 89 anys d’un atac de cor a casa seva a Moscou

(VILAWEB)
La pujada al cim es fa el primer diumenge d’agost
Des de fa vint-i-un anys, una bona colla de catalans i occitans pugen al Port de Salau, de 2.015 metres d’altitud i situat entre Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). L’excursió, organitzada pel Centre d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) i el Comitat d’Afrairament Occitanò-catalan, reivindica la cultura comuna del poble català i occità i les relacions transfrontereres que ‘haurien de relligar les dues comarques.’ La trobada d’enguany coincideix amb el trentè aniversari del CAOC.

Els participants catalans i occitans pugen cadascú per una vessant del Pirineu i es troben al Port de Salau. Un cop allà, es fan actes de germanor com la hissada de les dues banderes, cants d’homenatge amb orfeons, corals, música i grups folklòrics i una actuació dels Trabucaires de Gràcia i de Badalona.

Els qui pugen des d’Esterri ho tenen més fàcil, ja que hi ha una pista forestal apta per a tot terrenys que arriba fins a uns quaranta-cinc minuts a peu abans del Port. Els altres, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat.

Després d’un àpat de germanor i la música d’acordionistes, la trobada acaba amb una gran rotllana amb el cant dels adéus i la baixada de banderes.

(LA CLAU)
Després del Rosselló, el tram La Jonquera / Girona s’hauria de beneficiar del soterrament de la MAT. Un estudi portat pel consell de les iniciatives locals per al medi ambient de les comarques de Girona (CILMA) en col·laboració amb la Universitat de Girona, palesa la viabilitat del projecte d’enterrament dels 45 km de línia de 400.000 volts entre Santa Llogaia d’Àlguema, a la vora de Figueres, i Bescanó, al Sud de Girona, i per tant la ramificació de la línia a Riudarenes. Igual com a la Catalunya Nord la línia seguiria l’autopista i les obres permetrien enterrar també altres línies que ja existeixen, millorant de pas el medi ambient. Sembla que caduca doncs el sistema de dues velocitats i no es podria comprendre al nord com al sud de l’Albera, integrats a l’europa, que no sigui possible fer-se càrrec d’un costat i no de l’altre del sobrecost d’unes obligacions tècniques similars, en el context de preocupacions mediambientals idèntiques i legítimes. La Catalunya Sud d’avui, amb un nivell econòmic superior als grans estats europeus, ja no accepta, igual com aquests, sacrificar el seu medi ambient.

Pour la police espagnole, pas de doute, il s’agit de la plus grosse saisie effectuée en Catalogne.
La drogue se trouvait à bord d’un voilier qui venait d’accoster au port de Sitges, au sud de Barcelone
Les policiers sont intervenus au moment où la drogue était en passe d’être transportée par fourgonnette.
Les 316 kg d’héroïne formaient 633 paquets de 500 grammes chacun.
A la revente, cette drogue aurait pu dépasser les 54 millions d’euros…
Cinq personnes ont été interpellées, quatre d’origine turque et une d’origine roumaine.

La société est une réunion d’hommes qui agissent ensemble en vue du Bien Commun.

La toute première des sociétés est la famille, “principium et quasi seminarium reipublicae”. Cependant, elle ne se suffit pas à elle même pour assurer sa perfection et son bonheur.

De cette insuffisance de la famille à pourvoir aux besoins de ses membres émerge naturellement une union organique des cellules familiales sur le plan locale (communes, provinces) ou de certains membres de la famille sur le plan économique (associations professionnelles). C’est pourquoi on peut parler d’une conception organique de la société dans laquelle des entités de différentes tailles et de différentes importances contribuent à un bien commun auquel participe chacun des ses membres.

Ces entités intermédiaires manquent d’une certaine perfection car elles ne sont que des moyens pour la cellule de base et qu’elles ont besoin d’un principe directeur au dessus d’elles. Ce dernier est constitué par l’État garant de tous ses membres (la Nation) et de leur héritage (la Patrie).

Contentons nous de citer Aristote: ” La société qui s’est formée de la réunion de plusieurs villages constitue la cité qui a la faculté de se suffire à elle même, étant organisée non seulement pour conserver l’existence, mais encore pour procurer le bien être. Cette société est donc elle aussi dans le vœu de la nature, comme toutes les choses qui en sont les éléments (…) Se suffire à soi-même est un but auquel tend toute production de la nature, et cet État est aussi le plus parfait. Il est donc évident que l’homme est naturellement fait pour la société politique”.

Notre conception de la société s’oppose donc à la vision individualiste ou collectiviste de l’État Nation. Ces dernières nient les communautés naturelles au motif qu’elles entraveraient La Liberté de l’Homme.

Ni libéraux, ni socialistes, nous pensons que l’organisation administrative de l’État doit favoriser un étagement des pouvoirs et des sources d’autorité pour que les décisions soient prises au plus près des réalités et des besoins des hommes.

La décentralisation, reposant sur la coexistence d’une autorité centrale et d’une pluralité d’autorités locales autonomes, nous semble aller dans le bon sens. Bien menée, elle semble obéir au principe de subsidiarité et maximiser le nombre de corps intermédiaires.

Le principe de subsidiarité est pour nous une règle maîtresse de l’organisation sociale.
A savoir: ” de même qu’on ne peut enlever aux particuliers pour les transférer à la communauté les contributions dont ils sont capables de s’acquitter de leur propre initiative et par leurs propres moyens, ainsi ce serait commettre une injustice, en même temps que troubler d’une manière dommageable l’ordre social que de retirer aux groupements d’ordre inférieur pour les confier à une collectivité plus vaste les fonctions qu’ils sont en mesure de remplir eux même”.(Pie XI) En application de ce principe, les corps, emboîtés les uns dans les autres, sont complémentaires. Chacun possède la compétence pour gérer les problèmes qu’il connaît et il a l’autorité pour le faire. D’où l’enchaînement des mots clés:

Compétence = Autorité = Pouvoir = Liberté .

La compétence donne l’autorité et le pouvoir. Avoir le pouvoir, c’est avoir la liberté. On voit donc bien que l’autorité ne s’oppose pas à la liberté.

Il est aisé de voir que notre État actuel, républicain, jacobin et centralisé résulte d’une conception erronée de la société et de l’homme puisqu’il nie les communautés naturelles et considère l’individu comme un être isolé. On ne peut donc pas vouloir le maintien d’une telle organisation de l’État.
A suivre …
(Lire la suite…)

Le Palais des Rois de Majorque*, à Perpignan, présente jusqu’en septembre 2008 une exposition “Terre romane en pays catalan” où ont été réunis des objets d’art du Xe au XIIe siècle habituellement épars dans quelques 500 églises anciennes du Roussillon, qui ne sont pas toutes facilement visitables. Il y a bien sûr des chapiteaux, des sculptures, des cloches, mais aussi des objets plus surprenants, comme l’encrier mozarabe du juge calofal de Tolède, transformé en reliquaire dans l’église de Brouilla.

Un catalogue est prévu en cours d’année.

* Palais des Rois de Majorque : Rue des Archers à Perpignan, Tél : 04.68.34.48.29

(Vilaweb Catalunya Nord)
Ahir dijous l’Institut d’Estudis Catalans i Google, un dels cercadors més populars d’internet, van anunciar a Barcelona un acord per a digitalitzar el fons de publicacions de l’Institut, l’acadèmia de la ciència i les humanitats.
Gràcies a aquest acord, milers d’obres en català podran ser consultades per qualsevol persona a qualsevol moment i es podran veure i llegir textos i navegar-hi; fins i tot, n’hi haurà que es podran descarregar…>>

…
Entre les moltes obres destacades d’aquest fons hi ha les Obres completes i la Gramàtica Catalana de Pompeu Fabra, el Corpus Vitrearum Medii Aevi (recull dels vitralls medievals de Catalunya), l’Arquitectura romànica a Catalunya, de Puig i Cadafalch; els estudis dels Arxius de l’Institut de Ciències (amb més d’un centenar de treballs i estudis d’experts dels diferents àmbits científics), l’Atles lingüístic del domini català, la Ciència en la història dels Països Catalans i el recent Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.

Segons Luis Collado, responsable de Cerca de Llibres de Google, ‘l’acord amb l’IEC posa de manifest l’aposta de Google perquè la llengua catalana tingui una major presència a Internet, amb continguts de gran valor històric, cultural i científic, com els que incorporarà l’IEC al programa de Cerca de Llibres de Google.
Aquest projecte de digitalització, juntament amb el que ja tenim amb altres biblioteques com la Biblioteca de Catalunya, farà que milers de llibres escrits en català estiguin disponibles en línia per a qualsevol persona del món.’

Al moment on escrivim ignorem quin són els cpompromisos concrets, entre altres financers (si escau) entre les dues parts.

Un moment de la signatura de l’acord

http://dessinsdechard.free.fr/

(EL PERIODICO.CAT)
La mesura pretén que la pública i la concertada escolaritz inimmigrants a les zones on viuen

• El Consell Executiu envia la norma al Parlament malgrat que ICV no recolza la redacció actual

El projecte de llei d’educació de Catalunya (LEC) que, malgrat l’actitud discrepant d’ICV, la Generalitat va enviar ahir al Parlament obliga la Conselleria d’Educació a fixar anualment la quota d’estrangers acabats d’arribar que, de forma equitativa, han d’acollir els centres públics i concertats d’un mateix municipi o zona (en el cas de grans ciutats) en els nivells de P-3 (3 anys), primer de primària (6) i primer d’ESO (12). Una vegada feta la previsió, la norma estableix que se’ls reservi una plaça des que comença la preinscripció, al mes de març, fins a l’inici del curs, al mes de setembre.
Aquesta és la primera vegada que aquesta exigència es regula a través d’una llei, ja que fins ara eren normatives conjunturals de rang inferior, com els decrets de matriculació, les que, sempre de forma més tímida, abordaven la qüestió.
Complementàriament, i per evitar que els immigrants que arriben una vegada iniciat el curs es concentrin i afavorir la seva escolarització on es concentren els autòctons, la llei planteja que es puguin escolaritzar fins a 28 alumnes en un grup de P-3 o primària (reglamentàriament són 25) i fins a 33 en una classe d’ESO (que en reuneix 30 com a màxim) a les escoles, col.legis o instituts “amb proporcions més baixes d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu”. La majoria d’aquest tipus d’alumnes són immigrants que desconeixen la llengua o tenen dèficits educatius.

RÀTIOS MÉS PETITES
La norma fins i tot preveu que, als centres educatius on ja es donen elevades concentracions d’estrangers, els denominats guetos, la xifra d’estudiants per classe pugui limitar-se durant un curs acadèmic a 22 a infantil i primària, i a 27 a secundària.
Aquesta bateria de prescripcions no persegueix que els immigrants es reparteixin entre el sector públic i el concertat en justa correspondència amb les seves dimensions –60% d’alumnes a la xarxa de la Generalitat, 40% a la privada subvencionada amb fons públics–, sinó que en aquells municipis o zones on resideixen els estrangers la totalitat dels centres es coresponsabilitzin de la mateixa manera de la seva escolarització. Això permetria corregir la situació actual d’acusat desequilibri, en què la concertada únicament atén el 15% de l’alumnat forà.
La llei precisa que els centres privats que es prestin a col.laborar en aquesta direcció rebran “recursos addicionals” als del concert a través de la subscripció de contractes-programa, una figura creada pel Pacte Nacional per l’Educació que fins ara ha tingut un efecte limitat, ja que ha comptat amb un pressupost raquític i a penes ha beneficiat una trentena de col.legis. A canvi de les ajudes, Educació exigeix que la sisena hora de classe diària que s’imparteix a l’escola concertada sigui gratuïta per als nens nouvinguts en un intent d’estimular la seva escolarització en aquesta mena de centres.
La memòria que acompanya el projecte del Govern calcula que el 2012 s’hauran triplicat els diners que, segons la memòria del Pacte Nacional per l’Educació, estava previst destinar el 2008 als contractes programa, recursos que, al final, han acabat apareixent només parcialment en els pressupostos. I que el 2016 es quintupliquin.
Organitzacions com CCOO han alertat que en la redacció actual, en l’article 184, Educació encara manté la porta oberta a la possibilitat de subvencionar les activitats complementàries (la sisena hora) dels centres concertats sense exigir-los que subscriguin un contracte programa.

Jusqu’au 21 septembre 2008, le Palais Bénédictine de Fécamp présente les aquarelles et gravures de Dali sur la Divine Comédie. Mais la légende de l’œuvre consacrée à Mahomet ne comporte aucun titre (”Sans titre”). C’est le seul titre absent parmi les cent œuvres rassemblées.

Après la Mairie du VIe arrondissement de Paris (suppression du mot Allah dans le titre d’une pièce de théâtre) et les Editions Belin (floutage du visage supposé de Mahomet dans un manuel scolaire), la peur des protestations des fanatiques a, une fois de plus, sacrifié la liberté sur l’autel de l’intolérance.

Pire que la censure, l’autocensure, ici, dissuade toute résistance au totalitarisme au profit de la culpabilisation infondée. Que penser de la cohérence d’une exposition qui veut célébrer le surréalisme de Dali et qui plie le genou devant la pensée unique ?

(source):fdesouche

Un atemptat al barri de Güngören, a Istanbul, va produir ahir a la nit un còmput de víctimes d’entre 14 i 17 morts i més de 140 ferits, molt d’ells de gravetat
La policia turca sospita que el doble atemptat pot ser obra de l’il.legal Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

La defensa de l’ex-dirigent dels serbis de Bòsnia, , no confirma si ha al·legat contra l’extradició a l’Haia
L’advocat de Radovan Karadzic, Svetozar Vujacic ,no ha volgut confirmar si ha presentat el recurs contra l’extradició de l’ex-dirigent serbi al Tribunal Penal Internacional, dos dies després de l’acabament del termini per al·legar, però ha afirmat que l’extradició no es faria efectiva abans de dimecres. La portaveu del tribunal del districte de Belgrad, on ara és reclòs Karadzic, ha dit que demà se sabria si s’ha presentat el recurs.

Le drapeau appelé l’Estelada est considéré comme le drapeau qui symbolise la lutte pour l’indépendance de la Catalogne et des Pays Catalans (Països Catalans) ou pour la lutte pour l’autonomie, l’officialisation de langue, etc…

Son origine remonte au début du XXe siècle et est né de la fusion entre le drapeau traditionnel de Catalogne (La Senyera) avec un triangle bleu comportant en son centre une étoile blanche. Son modèle fut inspiré par le tout nouveau drapeau de Cuba qui venait d’obtenir son indépendance vis-à-vis de l’Espagne peu de temps auparavant, servant ainsi de référence.

(elperiodico.cat/)
Pot ser que sigui per l’atractiu de la vestimenta, per la necessitat de pertànyer a un grup, pel magnetisme de la música, pel mite de la promiscuïtat sexual, per la fascinació d’una identitat forta o per la necessitat de suplir carències familiars. Les raons són diverses, però la conseqüència és incontestable: cada vegada més joves espanyols s’integren en bandes llatines –o associacions juvenils, com s’han rebatejat– de l’estil dels Latin Kings, els Ñetas i els Black Panthers, grups que fins ara estaven formats per adolescents equatorians i dominicans fills d’immigrants.
“En aquests col.lectius cada vegada hi ha més espanyols, però també originaris de països no sud-americans. Per exemple, hem detectat la presència de nois d’origen marroquí en aquestes bandes”, assenyala un expert en el fenomen dels Mossos d’Esquadra. Aquest agent afegeix que l’entrada de joves espanyols i marroquins es deu al fet que, “als seus ulls, les bandes són un paquet molt atractiu perquè els aporten una identitat i un sentit de grup molt fort”.

MÉS SEGUIDORS, MÉS PODER
“El que més atrau un espanyol quan intenta entrar als Ñetas són les noies i la música”, explica un exmembre d’aquest grup. La participació d’espanyols i marroquins la confirmen els dirigents d’aquestes agrupacions, que destaquen el caràcter obert a membres d’altres nacionalitats. De fet, en la primera assistència pública davant del Parlament de Catalunya, els Ñetas van ser representats per un jove català d’origen gallec. Vladimir B. va exposar davant dels parlamentaris catalans que el grup servia com una espècie de família per als joves que tenen els pares fora del país o treballant. “No tots els ñetas som llatinoamericans”, va afirmar Vladimir en perfecte català. “Em sento més català que espanyol, però segueixo sent un ñeta. Una cosa no impedeix l’altra”, va afegir davant dels parlamentaris.
Segons l’expert dels Mossos en bandes llatines, “aquests grups són proselitistes, ja que com més membres tinguin, més poder acumulen”. “Els Latin Kings són els que més s’han obert a l’hora de reclutar espanyols i gent d’altres col.lectius”, diu un investigador universitari versat en maras i bandes llatines que demana l’anonimat.
“Fan un lloc a qualsevol que pugui reforçar el grup”, afegeix, i assenyala que “les presons i els centres de menors són els seus escenaris principals de reclutament”. Aquest expert, que destaca que als reclutes “la banda els fa sentir que són algú”, alerta també que hi ha grups d’espanyols que intenten formar pel seu compte bandes llatines: “Les han creat per imitació i han entrat en competència amb els Latin Kings originals. A Madrid, ja hi ha hagut xocs entre latins espanyols i latins autèntics”.
A Catalunya, bona part dels components dels Latin Kings i dels Ñetas han acceptat l’oferta de constituir-se com a associacions i han abandonat les actituds violentes, fet que ha generat fins i tot que les dues organitzacions, que eren rivals, mantinguin ara una actitud més conciliadora. Però ells mateixos reconeixen que no tots els membres s’han sumat a aquesta dinàmica associativa i que un nombre significatiu actua en la clandestinitat, portant a terme activitats il.legals com són la venda de droga en petites quantitats, el control de la prostitució i els robatoris en urbanitzacions.

ANUNCIS EN FÒRUMS
Els Mossos d’Esquadra alerten de l’arribada de membres de noves bandes. “Individus que asseguren formar part de la Mara Salvatrucha, la Mara 42, la Mara 48, els Vatos Locos, els Bloods, els Trinitarios o els Crips”, explica la policia autonòmica. L’aterratge d’aquests grups queda patent en alguns fòrums d’internet. Un exemple és el missatge d’un internauta en un fòrum dedicat a les bandes: “Estem reclutant crips a Barcelona i voltants com Sabadell, Barberà, Terrassa… N’acceptem de qualsevol lloc”, escriu. En un altre missatge, assegura: “Sóc crip de Catalunya. Vull contactar amb més crip